Pecha kucha

-El Pecha kucha és un format de presentació en el qual s’exposa una presentació de manera senzilla i informal mediant 20 diapositives mostrades mostrades durant 20 segons cada una. Originalment creat per Astrid Klein i Mark Dytham en Tokio al 2003, com un punt de trobada per als joves emprenedors on poguessin mostrar les seves presentacions en públic i intercanviar opinions. El nom de Pecha kucha prové d’un terme japonés que significa “chàchara” o “parloteig”.

-Jo personalment vaig fer un Pecha kucha la setmana pasada parlant del tema “Llenguatge no verbal”, aquest tema abarca els significats dels gestos, l’actitud facial i corporal. Perque pogueu veure la meva presentació us la penjo aquí:

Fi de curs

-Com molts sabreu, ja sigui perque esteu informats o perque tambe ho viviu, ja falta poc per que s’acabi el curs!! Unes tres setmanes excactament, jo per part meva estic molt ilusionada ja que començen les vacances i aquest curs les he esperat amb molta paciencia.
A mi, aquest any s’he m’ha fet molt llarg el curs, per examens, nous conceptes i qu estava una mica atabalada per el tema de notes i de la mitja per el batxillerat i bla bla bla.
Total, que per fi s’acaba!!
Per altra banda tambe em posa trista saber que molts dels meus companys no els tornare a veure fins que torni a començar el curs.
Aquest curs ha estat ple de sospreses per a mi i de noves experiencies, deixant de banda alhunes coses m’ho he passat d’allo mes bé i m’agradaria i espero que l’any que ve sigui tan emocionant (i menys estressant) que aquest.
Bueno, seguire escrivint!!
Petons, Ariadna.

Pardalet del meu cor

-M’agradaria que veguéssiu aquest video, així entendrieu perque dedico aquesta entrada als pardals.

 

Pardal
Saltironejant
de bon matí,
dalt de la teulada
xerra el teuladí.
Veu distorsionada
casolà tragí,
“Jau, ja! Jau i gira’t!”
proclama sense fi.
No seràs pas tu,
noctàmbul fadrí,
qui la xerrameca
gosi contradir.
Ocellets
Negres taques d’orenetes
ratllen la pau del cel,
coures mesclats amb blaus.
Criden alegries, volen
tots els nous abrils creuen
nedant al vel dels meus ulls.
El meus i tots aquells
que hi van ser molt abans,
desats en algun punt.
El seu vol en petits cercles
ja ha estat dibuixat,
un tall, un frec d’ales tenses.
I encara molts, fascinats
diran del seu bec negre
per oblidar i oblidar-nos,
arrenglerats i escombrats.
Pardal esllanguit


A la casa del pagès,

no he trobat obert el sac,

ni menges que no són carn,

ni golfes on passar el fred.

Ni palla per a fer el niu,

ni l’escalfor de la llar,

ni terres per on anar,

tot cercant el gra i caliu.

En el redós de la plaça,

no hi ha velles assegudes

ni singloten, mentre juguen,

les joves a parar casa.

En els balcons, ni hi ha núvies

ni a les finestres somrís,

on rau aquest paradís?,

on han restat tots els riures?

On rauen aquells pagesos,

cansats de somiar al cafè?

El blat ni daura ni és verd,

només tenim malendreços.

I com pardal, esllanguit,

només cerco ma fortuna,

em planyo sota la lluna,

mai trobaré el meu camí.

Ariadna

Donar per ser feliç

-Avui he vist un video molt bunic, os fare un breu resum, el video anava sobre un nen que roba en una farmacia i ladependenta al sortir l’agafa, un home que te un restaurant al costat ho veu i li paga els medicaments del nen a la dona, els medicaments robats son per la mare del nen que esta malalta. 30 anys mes tard, l’home que li va pagar els medicaments al nen, cau a malalt i el tenen que operar pero la seva familia no te prous diners per pagarli la operacio, un doctor, li fa gratis i la seva familia li agraeix, i resulta que aquest doctor es el nen que va robar a la farmacia.

El video m’ha fet pensae que hauriem de ser mes amables amb la gent que ens envolta, i deixar de banda les nostres parts egoistes, ja que hi ha gent que de veritat s’ho mereix. Tambe crec que tothom mereix una segona oportunitat.

Fins aviat!!

Ariadna 🙂

Poema

-Hola, avui os deixo un poema, que parla dels secrets i de les consequencias que te tenir-ne i com es la gent que els te.

 

“Cuando guardas un secreto,

te haces un agujero en el corazon

y lo cubres.

Con soledad, con crueldad,

con mentiras.

Con cualquier cosa que

lo mantenga escondido,

con cualquier cosa que

lo mantenga a salvo.

No importa el precio.

El peligro es,

si lo mantienes escondido

el tiempo suficiente,

cuando la verdad

finalmente sale a la luz,

te rompera el corazon.

 

M’agradaria que diguessiu el vostre punt d’opinio, fins aviat!!

Ariadna

 

Maltractament

-El maltractament es un fet molt trist que esta per molts llocs.
Avui dia hi ha molt tipus de maltractaments, el de gènere, l’infantil, l’abús escolar…
Des de el meu punt de vista es tindrien que pendre més mesures preventives de les que ja han pres.
Les persones que cometen aquest tipus de delicte, son gebt que des de el meu punt de vista son ibsensibles al dany fisic i mental que infringeixen als demes.
Bueno, us he donat el meu punt de vista, podrieu donerme ara el vostre.

Gracies, atentament Ariadna

Festa

-Holaaa, aquí estic.

Sento no haver publicat res durant la semana santa, pero es que, necesitaba desconectar completament de tot.

Mireu, jo durant aquesta semana he anat de vacances, vaig anar al meu poble, a Andalusia.

Vaig veure les processions, vaig sortir, veure els amics, en definitiva, m’ho vaig pasar d’alló més bè, (excepte per una cosa…) però bueno, ja es pasar.

Aquí os deixo fotos.

 

Ariadna